
Científics de la Universitat de Laval, en Quebec (Canadà), han descobert que alguns components trobats en el vi negre poden ajudar en la prevenció i el tractament de les malalties periodontals inflamatòries. La troballa ha sorgit després d’un estudi sobre el paper dels polifenols, incloent els procedents del vi negre, en l’eliminació dels radicals lliures produïts per les cèl·lules immunològiques estimulades pels components dels bacteris causants de les patologies periodontals.
Els resultats d’aquest treball, segons van explicar els seus autors en la darrera Trobada de l’Associació Americana per a la Investigació Dental (AADR), realitzada a mitjans del passat mes de març a Orlando (EUA), indiquen que els polifenoles del vi negre modulen de forma significativa diversos components inflamatoris produïts pels macròfags en resposta dels estímuls bacterials. Específicament, els polifenoles inhibeixen eficientment la generació de radicals lliures de multitud de cèl·lules immunitàries mitjançant el control de les proteïnes intracel·lulars involucrades en la seva producció. Aquestes propietats antioxidants dels polifenoles del vi negre podrien ser utilitzades en la prevenció i el tractament de les patologies inflamatòries periodontals així com en altres problemes relacionats amb els radicals lliures.
Font: Revista MaxillariS Maig 2006
La teràpia fotodinàmica pot ser un tractament efectiu per a infecció de fongs i de certs bacteris a la boca, incloent alguns resistents als antibiòtics, segons una investigació duta a terme a la Universitat de Buffalo (EUA). Els resultats van ser presentats durant la darrera reunió de l’Associació Internacional d’Investigació Dental (IADR), realitzada a Orland (EUA) el passat mes de març.
Els investigadors van observar que el bacteri Streptococcus mutans, així com organismes fúngics del gènere Candida, cultivats a partir de la seva obtenció en pacients de Sida, es van mostrar molt susceptibles davant l’eliminació amb mínimes dosis de teràpia fotodinàmica, en safates de laboratori i sobre biofilms cultivats sobre material dental.
La teràpia fotodinàmica es basa en la facilitat de determinats tipus de cèl·lules o organismes per a absorbir compostos sensibles a la llum. Aquesta retenció selectiva permet als investigadors dirigir un feix de làser cap a l’organisme en qüestió que activa el fàrmac absorbit i mata l’organisme sense danyar els teixits circumdants.
En aquesta investigació, les mostres van ser exposades a diverses intensitats de llum després d’haver afegit el fàrmac sensible a la llum Photofrin®. Els resultats van mostrar que aquest fotosensibilitzador es va acumular en els organismes exposats en 15 minuts i que dosis molt baixes de llum van matar gairebé tots els bacteris S. Mutans (van reduir la seva concentració per sota del 0,1%). Aquesta teràpia fotodinàmica també va mostrar una eficàcia significativa contra tres tipus de Candida: C. Alicans, C. Glabrata i C. Krusei.
Aquest tractament ja s’havia mostrat efectiu en certs tipus de càncer, especialment el sarcoma de Kaposi, el càncer d’esòfag i el càncer de mama metastatitzat sobre la paret toràcica.
Font: Revista MaxillariS Maig 2006
La 35ena trobada anual de l’Associació Americana per a la Investigació Dental (AADR), duta a terme a mitjans del passat mes de març a Orland (EUA), va servir d’escenari per a la presentació, per part d’un equip d’investigadors de la universitat nord-americana de Boston, noves troballes entorn a l’ús de resolvins, una nova família de components biològicament actius derivats dels àcids grassos omega-3, que actuen com a reguladors naturals endògens de la resposta inflamatòria. Ja que la inflamació juga un paper crític en moltes malalties, incloent malalties del cor i l’asma, molts experiments s’estan enfocant cap a la posada a prova de la capacitat d’acció del resolvin E1 (RvE1), un derivat de l’àcid eicosapentaenoic (EPA) recentment descrit, en la regulació de la destrucció dels teixits i en la desactivació de la inflamació en la malaltia periodontal.
En aquest cas, l’equip investigador va treballar amb l’aplicació tòpica de RvE1 sobre conills als que s’havia induït la periodontitis humana. Els resultats de l’estudi van mostrar que l’aplicació tòpica de RvE1 en aquests casos experimentals va aportar una significativa protecció contra la debilitació dels teixits i la pèrdua d’os associada a la periodontitis. L’anàlisi d’aquestes dades, per altra banda, recolza la idea de que la inflamació és un bon objectiu terapèutic en el tractament de la periodontitis.
Font: Revista MaxillariS Maig 2006
Investigadors de la Universitat de Buffalo, a Estats Units, han identificat dos components de la saliva que podrien servir com a base per a un nou test que determina el risc d’una futura pèrdua d’os al voltant dels dents.
Comparant imatges radiològiques dentals d’un centenar de pacients amb l’anàlisi de la seva saliva, els investigadors van trobar nivells per sobre del normal de la proteïna salival anomenada IL-1-beta associats a l’augment de la pèrdua d’os. En canvi, el nivell d’altra proteïna, l’osteonectina, era inversament proporcional a la pèrdua òssia, per la qual cosa es podria pensar que aquesta podria funcionar com a marcador de la salut periodontal.
“Aquests resultats mostren que uns nivells elevats de IL-1 beta en la saliva poden ajudar el dentista en la decisió de si cal aplicar o no un tractament de la malaltia periodontal”, afirmen els investigadors. “Si aquestes troballes es mantenen en futurs estudis longitudinals”, continuen, “el dentista podria fer servir el test per a decidir quines intervencions necessita un pacient”. Aquest test sobre el biomarcador també podria oferir una forma fàcil i ràpida de seguir l’evolució del pacient a llarg termini i determinar si un tractament està fent efecte. Estudis previs havien identificat biomarcadors proteics específics de la destrucció de l’os en fluids procedents d’esquerdes en les genives de pacients amb malaltia periodontal, però la seva recollida per a l’anàlisi podia ser complicada i requerir molt temps. La recollida de mostres salivals en canvi, és molt més ràpida i senzilla.
Font: Revista MaxillariS Maig 2006