inici
mapa
web
Presentació / Informació general
QUE ÉS LA PERIODÒNCIA?
La periodòncia és l’especialitat, dintre de l’odonto-estomatologia, que s’ocupa de tractar les malalties de les estructures de suport de les peces dentals, és a dir: la geniva, l’os que suporta les dents, el ciment radicular i el lligament periodònci.
Per efectes pràctics, la periodòncia tracta totes aquestes situacions que produeixen pèrdua de suport de les dents (comunament anomenada Piorrea) i inflamació de genives produint sagnat i mobilitat dentària en situacions avançades del procés.
És una malaltia produïda per bacteris que viuen de manera natural a la boca i, per tant, és una malaltia de tipus infecciós. S’ha d’entendre que si els bacteris que produeixen la malaltia es troben habitualment a la boca, el fet de que unes persones es trobin afectades per aquest procés mentre que altres no, dependrà bàsicament de dos factors: l’excés de bacteris degut a una mala higiene oral amb acumulació de placa i càlcul, i a una predisposició personal condicionada per l’herència i la genètica.
És important esmentar que en els nens i adolescents la prevalença de la malaltia periodontal és menor però existeixen formes de Periodontitis prepuberal i Periodontitis juvenil que s’han de tenir en compte. En els nens amb tractament ortodòncic, s’acostumen a produir fenòmens inflamatoris que solen ser deguts a la mala higiene oral del nen i a la dificultat de neteja que comporta la presència dels aparells. Aquests fenòmens solen ser reversibles i desapareixen al treure els filferros i bandes o al millorar la neteja. Es recomana no continuar l’ortodòncia si la inflamació és important, ja que el moviment dentari ortodòncic i la inflamació continuada poden produir pèrdua irreversible d’os.
FACTORS DE RISC DE LA MALALTIA PERIODONTAL
Existeixen múltiples evidències teòriques que indiquen que moltes malalties tenen més d’una causa i en conseqüència sempre és discutible l’establiment de relació causa entre l’agent etiològic i el desenvolupament de la malaltia. Es pot afirmar amb bastant coneixement de causa, la relació entre la genètica i la malaltia periodontal, que fa que sigui un grup d’individus relativament petit el que acumula major pèrdua d’os i de peces dentals.
La higiene és altre factor molt important atès que a major cura personal, menor incidència de problemes greus. No obstant això, l’acumulació abundant de càlcul no significa necessàriament que es produeixi pèrdua d’os i que, contràriament, observem situacions en les que hi hagi pacients amb molt poc càlcul, poca placa aparent, pocs fenòmens inflamatoris i gran destrucció d’ós. Aquests serien els casos de més difícil tractament.
Altres factors de risc són el Tabac, la Diabetis, infecció per VIH, i en general totes aquelles situacions que produeixen disminució de la resposta immunològica.
LA MALALTIA PERIODONTAL COM A FACTOR DE RISC D'ALTRES MALATIES. RELACIÓ CARDIOPATIA I MALATIA PERIODONTAL.
El possible paper de les infeccions periodontals com a factors de risc per a malalties sistemàtiques, ha atret una atenció especial. En particular hi ha molts estudis que analitzen la relació entre malaltia periodontal i cardiopatia coronària i estableixen que ambdues malalties poden compartir alguna via etiològica comuna. Cada vegada s’insisteix més en la relació entre aquestes dues malalties, és a dir, que els pacients amb malaltia periodontal severa tenen un major risc de patir malalties cardiovasculars.
Durant molt temps hem sabut que els bacteris orals poden afectar al cor. A l’actualitat existeix una major evidència d’això i s’ha observat que els pacients periodontals tenen doble risc de patir un atac de cor en comparació amb pacients amb genives sanes.
S’ha d’investigar més sobre la relació entre aquestes dues malalties però sembla ser que els bacteris periodontals passen al torrent sanguini mitjançant les genives inflamades causant petits coàguls que contribueixen a obturar les artèries. També la inflamació causada per la malaltia periodontal, contribueix a l’acumulació de dipòsits de greix dins de les artèries del cor.
Kweider i els seus col·laboradors van demostrar que els pacients periodontals tenen valors més alts de fibrinogen i leucòcits. Mattila observa que la gravetat de les infeccions de genives es correlaciona amb l'extensió d’ateromatosis coronària i que els individus amb infeccions dentàries tenen nivells superiors de factor antigen. Von Willebrand, leucòcits i fibrinogen. Van suggerir que el mecanisme d'associació entre les infeccions de geniva i la cardiopatia podria ser l'efecte dels bacteris sobre les cèl·lules que participen en la patogènia de l'aterosclerosis i la trombosis arterial.
Si vostè té risc de patir qualsevol d’aquestes dues malalties consulti-ho al seu dentista.
Una altra anomalia associada a la malaltia periodontal és el baix pes dels nou nats abans de termini, analitzat per Offenbacher. És interessant que l’anàlisi del risc atribuïble, va indicar que fins el 18% dels casos de pes baix podria ser a causa d’infeccions periodontals.
Està també molt relacionada la presència de la malaltia periodontal i Colitis Ulcerosa.
LA DIABETIS I LA MALALTIA PERIODONTAL
Des de fa temps sabem que les persones que pateixen Diabetis estan més predisposades a tenir Malaltia periodontal que les persones que no són diabètiques.
Recentment han aparegut estudis que suggereixen que existeix una relació entre ambdues entitats, atès que la malaltia periodontal provoca que les persones diabètiques tinguin més dificultat per a controlar el sucre a la sang.
Es requereixen més estudis per a confirmar com la malaltia periodontal pot dificultar el control del sucre a la sang. El que sí sabem és que la malaltia periodontal severa pot incrementar el nivell de sucre, contribuint a que existeixin períodes de temps superiors en que el cos funciona amb més sucre del normal. Això produeix un major risc de complicacions diabètiques.
Amb altres paraules, controlar la seva malaltia periodontal pot ajudar a controlar la seva diabetis.
Si vostè és diabètic i té sagnat de genives consulti al seu dentista per a que l’ajudi en el seu control de la malaltia periodontal.
L'EMBARÀS I LA MALALTIA PERIODONTAL
És possible que si vostè està embarassada i pateix la malaltia periodontal pugui tenir risc de donar a llum a un nadó prematur de baix pes.
Des de fa temps se sap que hi ha nombrosos factors que contribueixen a que les mares tinguin nadons de baix pes, com l’alcohol, el tabac, les drogues o infeccions.
Actualment s’evidencia cada vegada més que la malaltia periodontal és un factor de risc. Les dones embarassades amb malaltia periodontal tenen set vegades més risc de tenir parts prematurs i nadons amb baix pes.
Cal més investigació per a comprendre com es produeix aquesta associació, però podem dir de moment, que la malaltia periodontal és una infecció i totes les infeccions són motiu de preocupació per a les dones embarassades.
 |
Inflamació periodontal severa en una dona embarassada amb una inadequada higiene oral i sense supervisió especialitzada de la seva geniva. |
Al mateix temps, durant l’embaràs es produeix un agreujament de la inflamació periodontal en dones amb situació gingival no controlada, atès que el canvi hormonal que es produeix durant l’embaràs agreuja la infecció bacteriana periodontal, podent-se produir sagnat gingival abundant, augment de la profunditat de les bosses periodontals, major pèrdua d’os de suport o presència de tumors inflamatoris de la geniva anomenats també Epulis.
Si està plantejant quedar-se en estat i té risc de patir malaltia periodontal és d’especial importància que incorpori a les seves cures prenatals els hàbits d’una bona salut gingival i consulti al seu dentista. Les dones embarassades haurien de fer-se almenys una revisió dental i periodontal durant l’inici de l’embaràs per tal d’evitar problemes que després tinguin més dificultat de solucionar.
INFECCIÓ PERIODONTAL A LA PARELLA
Les conclusions dels estudis realitzats per la Dra. Birgitta von Troil-Lindén i editat per la Sociedad Española de Periodoncia en 1999, són les següents:
 ® Nobel Biocare |
-Les condicions periodontals d’un subjecte poden afectar a les del seu cònjuge.
-Els bacteris periodontals es poden transmetre entre la parella.
-Pot estar justificat examinar les condicions periodontals dels cònjuges dels pacients amb periodontitis.
-La saliva conté bacteris periodontals que procedeixen de les bosses periodontals i poden funcionar com un vehicle de transmissió entre bactèries.
-La reaparició de bacteris subgingivals en el pacient periodontal després del tractament no sembla estar relacionada amb la presència o absència dels mateixos bacteris en la saliva del cònjuge.
-La reaparició dels bacteris poden resultar d’una recaiguda més que d’una reinfecció des d’una font exògena.
L'HALITOSI
L’halitosi (mal alè) es defineix com una olor desagradable que procedeix de la cavitat oral. El seu tractament dependrà fonamentalment de la confirmació que la mala olor procedeix de la boca. Per tant, és fonamental realitzar un diagnòstic diferencial precís i així poder instaurar el tractament adequat.
El 85% dels casos d’halitosi té el seu origen en la boca i per tant el tractament de la majoria dels pacients serà responsabilitat de l’odontòleg. La importància del tractament s’ha d’enfocar des del punt de vista sanitari i psicosocial.
Les causes extraorals acostumen a ser infeccions anaeròbies del tracte respiratori alt, per exemple infeccions otorrinolaringològiques. Algunes malalties com hèrnia d’hiat, digestions lentes, diabetis mellitus, urèmia, carcinoma del pulmó, malalties hepàtiques, poden produir halitosi.
Els hàbits de dieta poden ajudar a aclarir la causa. La freqüència d’àpats, la ingesta de líquids sobre tot de te o cafè, l’hàbit tabàquic, alcohòlic o altres drogues també poden ser importants.
L’halitosi revela generalment una infecció per bacteris anaeròbics. Les dues fonts principals d’aquests bacteris són el dors de la llengua i les infeccions periodontals. També s’han d’analitzar altres factors bucals com la higiene inadequada, la presència de restauracions desbordants, caries, abscessos, síndrome de boca seca…
PRECÀNCER I CÀNCER ORAL
El càncer oral té una elevada mortalitat si es descuida. La detecció del càncer oral quan encara és petit, augmenta tant la supervivència com la qualitat de vida.
Afortunadament, quasi tots els càncers orals apareixen a la mucosa oral i són visibles en les exploracions a simple vista. Freqüentment van precedits durant mesos o fins i tot anys de canvis blanquinosos o enrogiments de la mucosa, clínicament visibles.
Aproximadament el 80% dels tumors malignes orals són carcinomes de cèl·lules escamoses. En un gran nombre de casos, fumar és una de les causes principals, particularment associat amb un elevat consum d’alcohol.
Els pacients que han estat tractats d’un càncer oral, han de ser revisats regularment per a detectar precoçment la aparició de recaigudes. En els pacients irradiats és de vital importància la cura oral atesos els efectes secundaris de la radiació sobre els teixits sans i especialment sobre les glàndules saliveres. La sequedat bucal produeix alteració de la funció oral i provoca l’aparició de càries i problemes periodontals.