Quan el pacient va per primera vegada a la consulta amb l’objectiu de fer un tractament per les genives inflamades, el dentista ha d’explorar a més de l’estat dels dents i la presència de càries, la possible presència de malaltia periodontal y prestar atenció al sagnat de les genives inflamades.

La malaltia periodontal és la primera causa de pèrdua dentària en la població adulta encara que la major part de les persones no ho sàpiguen. És molt freqüent tenir problemes periodontals després dels trenta anys. Això vol dir que les persones malaltes tindran problemes de major o menor greuge d’inflamació de genives i pèrdua d’os de suport dels dents.

Desafortunadament, realitzar el diagnòstic no sempre és fàcil i tots sabem que en medicina dos persones no reaccionen sempre de la mateixa manera. El sagnat és un dels símptomes freqüents d’inflamació de genives, però no sempre està present. És habitual que les persones fumadores no presentin sagnat.

És per això que quan visitem el dentista hem de preguntar-li sempre per la nostra salut de geniva..

Tractament de genives inflamades
Sonda amidant una bossa

Per a realitzar el diagnòstic és indispensable l’ús de la Sonda Periodontal. La sonda és un instrument de vital importància per a la nostra salut. Té un mànec i una punta mil·limetrada amb punta roma per no punxar la geniva. Aquest instrument ha de ser utilitzat adequadament per mans expertes per a obtenir amb ell la informació necessària.

Sonda periodontal
Sonda graduada utilitzada per al diagnòstic periodontal
Per a realitzar el diagnòstic és indispensable l’ús de la Sonda Periodontal. La sonda és un instrument de vital importància per a la nostra salut. Té un mànec i una punta mil·limetrada amb punta roma per no punxar la geniva. Aquest instrument ha de ser utilitzat adequadament per mans expertes per a obtenir amb ell la informació necessària.

El professional haurà d’introduir la sonda en l’espai existent entre la dent i la geniva. En condicions de salut, quan la geniva arriba a la dent forma un plec que s’anomena Sulcus. Aquest plec ha de tenir un o dos mil·límetres, però en situacions d’inflamació la unió epitelial que uneix la geniva a la dent, es debilita i migra en profunditat, de manera que produeix una major profunditat d’aquest plec. El plec inflamat i més profund s’anomena Bossa Periodontal.

La sonda amidarà en conseqüència, la profunditat de la bossa periodontal, determinant, mitjançant el seu gravat mil·limetrat, la gravetat de la inflamació i la pèrdua d’os existent, ja que per a que la unió de la geniva i la dent migri cap a baix, cal haver-se produït prèviament pèrdua d’os.
trata3-cat

El dentista, a més a més de constatar la presència de bosses, haurà d’analitzar si existeix mobilitat dentària, recessió de genives amb exposició de la rel de la dent, presència de lesions de furcació, etc.

Per a obtenir un bon diagnòstic és important tenir informació radiogràfica adequada. Per això utilitzem radiografies periapicals i ortopantomografies, que poden ser realitzades a les nostres instal·lacions.

Amb aquesta informació configurarà la gràfica periodontal i establirà un diagnòstic de la situació que comunicarà al pacient, així com el pla de tractament per a corregir-la.

trata4Periodontograma on es recullen les dades de la geniva del pacient

 

HAS DE TENIR PRESENT

  • La geniva sana no ha de sagnar.
  • No han d’haver-hi bosses periodontals.
  • La mobilitat dentària és un símptoma avançat.