INFECCIONS FOCALS

S’entén per Infecció Focal aquell nucli infecciós que pot localitzar-se en la regió bucofacial i irradiar a altres parts de l’organisme, la qual cosa implica diagnosticar adequada i oportunament per poder tractar-lo i suprimir-lo.

Infeccions extraorals causades per patògens orals serien per exemple: Infeccions oculars, infeccions cardiovasculars (endocarditis), abscessos extraorals abscessos intracranials. Es poden produir per disseminació bacteriana a través del torrent sanguini i saliva.

Mantenir la salut oral beneficia la dentició i la salut general.

COMPLICACIONS PERINATALS

Les malalties periodontals incrementen el risc dels efectes adversos de l’embaràs: parts prematurs i naixements de baix pes.

Hi pot haver una relació entre l’EP sobre la preeclàmpsia, sent aquesta una condició que ocorre solament durant l’embaràs. Alguns símptomes de preeclàmpsia poden incloure la hipertensió arterial i proteïna en l’orina que passa després de la setmana 20 de l’embaràs.

DIABETIS I MALALTIA PERIODONTAL

La relació entre ambdues entitats està ben establerta.

Diabetis Mellitus (DM) mal controlada genera o s’associa a una major prevalença i gravetat de la periodontitis. És un factor de risc real per a l’aparició i progressió de la periodontitis.

Hi ha una Evidència creixent que les patologies infeccioses cròniques augmenten el risc de desenvolupar DM i comprometen el control glicèmic en pacients ja afectats.

El tractament periodontal no quirúrgic pot millorar el control glicèmic a curt termini dels pacients amb Diabetis Mellitus (reduccions del 0’4% en l’HbA1c).

Pacients amb Periodontitis Greu i DM pateixen una major incidència de patologia cardíaca i renal i així com microalbuminúria.

El tractament periodontal, PERIODONTITIS I MALALTIES CARDIOVASCULARS (ECV)

Hi ha una associació moderada però consistent entre EP i ECV, ja que s’ha observat que pacients amb MP tenen major risc de patir MCV (episodis d’accidents cerebrovasculars i infart de miocardi).

Els mecanismes d’acció possibles són disseminació bacteriana, inflamació sistèmica i canvis en el microbioma.

El risc mitjana és 15% més gran de patir MCV si pateix Malaltia Periodontal.

PERIODONTITIS I IMPOTÈNCIA VASCULOGENICA (Disfunció Erèctil)

La disfunció erèctil és una complicació més de les alteracions ateroscleròtiques del sistema vascular. Nou estudis realitzats al respecte han confirmat aquesta relació.

En general podem dir que pacients amb periodontitis presenten un sistema vascular més deficient.

El tractament periodontal a curt termini produeix efectes positius sobre aquests paràmetres vasculars.

PERIODONTITIS I ARTRITIS REUMATOIDE (AR)

La artritis reumatoide és una malaltia inflamatòria autoimmunitària. Es caracteritza per inflamació crònica i progressiva de la càpsula sinovial que provoca la destrucció del cartílag i l’os. Afecta el 0’5-1% de la població.

La hipòtesi que relaciona les dues entitats és que el bacteri Porfiromona gingivalis té una alta capacitat de citrulinar proteïnes humanes i bacterianes, el que trencaria la tolerància a aquestes proteïnes citrulinades generant una reacció autoimmunitària.

Estudis pilot i assajos de mida reduïda suggereixen que el tractament de l’EP pot tenir un efecte favorable significatiu sobre l’AR. Hi ha una relació epidemiològica entre ambdues patologies però es desconeix exactament en profunditat quina és aquesta relació.

Calen més assaigs longitudinals, més estudis de casos i controls, períodes de seguiment més llargs i un major nombre de pacients.

SALUT PERIODONTAL I QUALITAT DE VIDA

El tractament periodontal millora la puntuació del nivell de qualitat de vida i l’estat psicològic general. Hi ha efectes importants sobre la comoditat per mastegar, halitosi, i aspectes estètics, físics, psicològics i socials. Mala qualitat de vida amb conductes d’alt risc com són el fumar, beure, mala higiene personal, són factors contribuents també per la periodontitis. Aquesta disminució de qualitat de vida, es relaciona amb la pèrdua dentària, recessió gingival, sagnat de genives, mal alè, dolor, sensibilitat i mobilitat dentària.

La malaltia periodontal pot influir en l’estat emocional i la felicitat reduint la disposició a somriure.

El manteniment periodontal és necessari perquè el pacient mantingui o millori el seu estat de salut.

MALALTIA PERIODONTAL I ALZHEIMER

La malaltia d’Alzheimer és una malaltia neurodegenerativa que es manifesta amb deteriorament cognitiu i trastorns conductuals. Es caracteritza per una pèrdua de memòria immediata i d’altres capacitats. És una malaltia incurable en el moment present i apareix amb major freqüència en persones majors de 65 anys. El símptoma inicial sol ser la inhabilitat d’adquirir nous records, es produeixen dipòsits de proteïnes anòmals que desencadenen aquesta malaltia neurodegenerativa.

Actualment hi ha 46 milions de malalts d’Alzheimer, que es triplicaran en 2050 amb un cost sanitari d’un trilió de dòlars.

Recentment han aparegut a la premsa grans titulars sobre un “avanç contra la malaltia d’Alzheimer”.

Totes aquestes informacions deriven d’un nou estudi que confirmaria el vincle existent entre aquesta malaltia i els problemes de genives (gingivitis, periodontitis …). Aquesta afirmació es basa en els següents fets:

La gingivitis és una inflamació de les genives produïda per bacteris orals, acompanyada de sagnat al raspallar o en menjar, per exemple, una poma.

La periodontitis és igualment una inflamació de la geniva però que a més s’acompanya de pèrdua irreversible d’os que suporta la dent, de manera que aquests poden acabar, literalment, caient.

I, ara se sap que en ambdós casos hi ha un vincle directe amb l’Alzheimer, igual que hi ha una relació entre la malaltia periodontal i la cardiovascular. Per això un bon resum seria: “vigili les genives i dents i cuideu-los amb cura! Perquè: “Genives Sanes és Més Salut”

Ara bé, si desitja conèixer una mica més en profunditat com funciona aquest mecanisme i què pot fer per posar-li fre, el convido a seguir llegint.

Els bacteris migren de les genives al cervell?

En realitat, el vincle entre la malaltia periodontal i l’Alzheimer va ser establert en 2010 pel Columbia University Medical Center de Nova York. Va ser gràcies a aquell fascinant descobriment que es va saber que una mala higiene bucal podria ser suficient perquè els malalts amb un lleuger declivi cognitiu s’acceleri la demència, amb una pèrdua d’autonomia més gran i més ràpida.

Posteriorment un estudi de la Universitat de Taipei (Taiwan) va completar el descobriment demostrant l’associació existent entre una bona funció cognitiva i un baix nivell de periodontitis.

I en aquest mateix sentit les anàlisis de teixits cerebrals postmortem d’animals malalts d’Alzheimer van demostrar el pas dels bacteris patogen-bucodentals com són les Porphyromonas gingivalis cap al cervell.

Els resultats d’aquest últim estudi en concret són particularment inquietants: els ratolins van ser infectats per un bacteri que va desencadenar en ells una periodontitis i més tard els seus teixits cerebrals van ser analitzats per investigadors de la Universitat d’Illinois (Estats Units).

Aquests van observar els resultats amb absolut estupor: “signes típics de la malaltia d’Alzheimer” com inflamació, degeneració de les neurones i fins i tot producció de placa amiloide i de proteïna Tau (que es dissemina per tot el cervell en la malaltia d’Alzheimer i causa la mort de les cèl·lules nervioses).

“Va ser una enorme sorpresa”, van declarar els responsables de la investigació. “No esperàvem que aquest agent patogen periodontal exercís tal influència sobre el cervell, com tampoc que els seus efectes es semblessin tant als de l’Alzheimer”.

La periodontitis i la gingivitis són malalties comunes en què els bacteris alliberen citoquines pro inflamatòries a la sang i al teixit que està en contacte amb elles, i trenquen l’epiteli que forma part de la geniva, formant micro úlceres.

Per això els símptomes de la malaltia són el sagnat de genives i destrucció d’os produint una mobilitat creixent de les dents.

Però: ¿de veritat pot demostrar la seva relació amb la salut del cervell?

Un interessant estudi desenvolupat a Suècia i que va comptar amb 20.000 bessons va buscar els casos en què un dels dos patís demència i l’altre no. La investigació va constatar que els bessons que patien Alzheimer presentaven a més malalties de les genives i dents mòbils, al contrari que els bessons amb bona salut mental, els dents estaven en bon estat. Ara bé, atès que la malaltia d’Alzheimer té un fort component genètic, el bessó que no patia la malaltia tenia igualment el 60% de risc de veure afectat per ella en el futur.

En qualsevol cas, l’estudi va aconseguir demostrar que la periodontitis pot tenir unes conseqüències molt més greus del que podria semblar. I també que un pacient que ja pateix Alzheimer i presenta una elevada concentració de bacteris a causa d’una inflamació a la boca (causada, per gingivitis o periodontitis) empitjorarà més ràpidament en el que a declivi cognitiu es refereix.

Bacteris que colonitzen el cervell i produeixen Alzheimer

El nou estudi amb el qual arrencava aquest text, del qual tant s’ha parlat en les últimes setmanes, ha estat publicat a la revista Science Advances. El que ha provat aquesta investigació és que el bacteri Porphyromonas gingivalis, sovint present en casos de gingivitis, pot colonitzar el cervell i estimular la producció de proteïnes beta amiloide que passen a formar les plaques cerebrals relacionades amb el desenvolupament de l’Alzheimer.

Però els investigadors també han descobert que els gingipains, uns enzims secretades per aquest bacteri, podrien pertorbar el paper de la proteïna Tau, que en la seva justa mesura és necessària per al normal funcionament de les neurones. I més important encara: els investigadors han descobert què passa si es bloquegen aquests gingipains. I … bingo! S’ha confirmat que inhibir aquest enzim permet reduir el nombre de bacteris Porphyromonas que migren a les neurones, el que al seu torn redueix la inflamació neuronal i frena la neurodegeneració que té lloc a la malaltia d’Alzheimer.

El millor és que ja s’han obtingut resultats molt encoratjadors en un primer assaig clínic.

Importància crucial de la higiene bucal

Tot el que s’ha dit fins aquí no fa sinó confirmar la importància crucial de la correcta higiene de la boca i en particular de les genives.

És correcte el que habitualment es diu respecte a raspallar-nos tres vegades al dia, després de cada àpat, però més important que el raspallat, és raspallar-se correctament les dents. Alguns pacients raspallen molt fort pensant que d’aquesta manera poden acabar més ràpid i netegen millor. Però observem que raspallats forts i dentifricis abrasius el que aconsegueixen és desgastar l’esmalt de les dents sense arribar a netejar en els espais entre dent i dent, que és on trobem major problema.

Per això recomanem amb molta insistència l’ús del fil dental, com el MILLOR aliat en la lluita contra la malaltia periodontal, i acudir de manera periòdica al dentista o al periodontista, que és l’especialista en genives, per a realitzar una neteja profunda de la geniva anomenada CURETATGE.

Fonts:

Stephen S. Dominy, Casey Lynch, Florian Ermini, Malgorzata Benedyk et Al. “Porphyromonas gingivalis in Alzheimer’s disease brains: Evidence for disease causation and treatment with small-molecule inhibitors”. Science Advances. 23 JAN 2019: EAAU3333.

Noble, J. M., Borrell, L. N., Papapanou, P. N., Elkind, M. S., Scarmeas, N., & Wright, C. B. (2009). “Periodontitis is associated with cognitive impairment among older adults: analysis of NHANES-III”. Journal of neurology, neurosurgery, and psychiatry, 80(11), 1206-11.

Noble JM, Scarmeas N, Celenti RS, Elkind MSV, Wright CB, et al. (2014) “Serum IgG Antibody Levels to Periodontal Microbiota Are Associated with Incident Alzheimer Disease”. PLOS ONE 9(12): e114959.doi.org/10.1371/journal.pone.0114959.

Tzeng N, -S, Chung C, -H, Yeh C, -B, Huang R, -Y, Yuh D, -Y, Huang S, -Y, Lu R, -B, Chang H, -A, Kao Y, -C, Chiang W, -S, Chou Y, -C, Chien W, -C. “Are Chronic Periodontitis and Gingivitis Associated with Dementia? A Nationwide, Retrospective, Matched-Cohort Study in Taiwan”. Neuroepidemiology 2016; 47:82-93. doi: 10.1159/000449166.
Poole, Sophiea, Singhrao, Sim K.a., Kesavalu, Lakshmyyab, Curtis, Michael A.c., Crean, StJohna. “Determining the Presence of Periodontopathic Virulence Factors in Short-Term Postmortem Alzheimer’s Disease Brain Tissue”. Journal: Journal of Alzheimer’s Disease, vol. 36, no. 4, pp. 665-677, 2013. DOI: 10.3233/JAD-121918.
Ilievski V, Zuchowska PK, Green SJ, Toth PT, Ragozzino ME, et al. (2018) “Chronic oral application of a periodontal pathogen results in brain inflammation, neurodegeneration and amyloid beta production in wild type mice”. PLOS ONE 13(10): e0204941. Doi.org/10.1371/journal.pone.0204941.

Implant immediat post extracció. Una alternativa de tractament en el sector anterior.

La col·locació d’implants immediats post extracció és un procediment que permet reduir el temps d’espera des que s’extreu la dent fins que es col•loca la pròtesi definitiva. El percentatge d’èxit d’aquest tractament en aquest sector és del 95%. Les limitacions més freqüents per a aquesta tècnica serien la presència d’un focus infecciós voltant o prop de la dent a extreure i la presència d’una reabsorció òssia tal que impedeixi posar l´implant amb estabilitat primària. De vegades, la col•locació d’aquest implant pot anar seguida de la fabricació d’una corona immediata tot i que això requereix una bona planificació i anàlisi de la situació per evitar fracassos. És per tant de vital importància la correcta selecció del pacient i de les circumstàncies que acompanyen el tractament abans d’aconsellar aquest tractament.

Font: D. Marià Santamaría y Dña. Ana Echeverría – Revista “Periodoncia y

 

Extraiem dents per a col•locar implants?

L’alta predictibilitat del tractament amb implants ha fet que siguin una eina àmpliament utilitzada avui en dia. El dilema sorgeix quan ens enfrontem a dents amb mal pronòstic i hem de decidir si les extraiem i posem un implant o intentem salvar-les. Els estudis de manteniment periodontal de dents adequadament tractades i d’implants, estableixen una supervivència a mig termini similar, però hi ha altres factors a considerar: 1.- com està l’os al voltant d’una dent malalta? ¿Mantenir la dent deteriora l’os i dificulta la posterior col•locació d’un implant? 2.- És controlable el problema periodontal? 3.- Hem d’analitzar factors que afecten negativament com són el tabac i la diabetis. Conclusió: -La odontologia heroica és cosa del passat. El gran èxit dels implants ha modificat la nostra manera de tractar pacients. -La salut periodontal ha de ser la norma abans de considerar qualsevol tractament. -La supervivència de les dents amb lesió periodontal però adequadament tractades és alta. Els implants tenen una supervivència similar a això. -Els implants han de substituir les dents quan no valgui la pena conservar-les i els motius es comentaran de manera individualitzada amb el pacient.

Font: D. Luis Antonio Aguirre – Revista “Periodoncia y Osteointegración”, 2009